PENSAMENTS EDUCATIUS. NÚM. 45
Educació religiosa, també! (1a part)
ELS VALORS CRISTIANS
El cristianisme proposa una vida humana nova no només individualment, sinó també comunitàriament. Proposa fer comunitats que creïn relacions noves, que visquin realment segons els valors evangèlics d’amor, de generositat, de justícia, de col·laboració, de solidaritat, d’acolliment dels desvalguts, d’acompanyament dels malalts, de...
Proposa l’estima per la família i pels altres,
la solidaritat amb els més necessitats,
la integritat en la veritat,
la capacitat de demanar perdó i de perdonar,
la pregària confiada i agraïda,
la justícia en les relacions,
l’empatia amb els malalts, els
pobres, els estrangers,
el treball actiu i eficaç a favor de la pau,
el sentit de comunitat i de pertinença a un grup,
la moderació en l’ús dels béns,
sense ostentacions,
l’absència de crítiques negatives i estèrils,
el respecte i l’estima de la natura
i de tots els éssers vius,
la no discriminació de les persones,
la senzillesa, la humilitat, la confiança,
la fe, la capacitat d’admiració, el respecte,
la compassió, la llibertat, la sinceritat,
la honestedat, la
capacitat de compartir...
Nosaltres, els
cristians, volem transmetre i compartir de
mica en mica, aquests valors amb els
nostres fills, i per això lluitem
–ja des
La figura del pare o la mare en l’adolescència juga un paper fonamental en quant que el noi o noia ja va consolidant
determinats aspectes de la seva
persona: adquisició d’aprenentatges
més amplis, aparició d’un determinat
temperament modelant el seu caràcter i personalitat... Els adolescents necessiten emmirallar-se, a part del seu grup d’amics cada cop més important per a ells, amb els qui han estat
punts de referència fins aquell moment, els pares.
La figura dels pares
adquireix un valor exemplar i rellevant per als fills,
en una societat molt consumista i força complicada, per la presència molt elevada d’agents externs que poden repercutir o influir de forma negativa en la maduració i evolució psicològica dels fills (abús de xarxes socials, determinats continguts d’internet, influència de certs programes de TV, consum de
drogues, crisi dels valors familiars
tradicionals,...); i a més a més, dins
del nostre món que canvia de forma molt ràpida.
LA TRANSMISSIÓ
DE LA FE
La fe és creure en Déu Pare, font de vida i de bondat, i en el seu Fill
La família és l'àmbit
primari i bàsic de la transmissió de la fe. A més de la vida, els pares
som trans-missors d’un estil de vida, d’una manera
de relacionar-nos amb l’entorn humà, amb la
natura i amb Déu. Conscientment i
inconscientment transmetem als fills allò que creiem i allò que som.
Si Déu compta en la vida dels
pares, els fills creixen arrelats en la
fe que nodreix la vida familiar. Si la pregària, el silenci o
el culte no són importants per als pares, els fills difícilment
ho incorporaran en la seva vida. Ben segur, compta més el valor del testimoni que el de la paraula, encara que les paraules ajuden a complementar i reforçar el testimoni, revelant l’autenticitat
del cristià si s’expressa i actua amb coherència.
Viure la fe no suposa garantir
la seva transmissió. No podem imposar la fe als fills;
només podem acompanyar-los en el seu camí personal
vers l’amor, respectant el seu propi
ritme, amb serenitat, per afrontar els seus interrogants i de vegades les seves distàncies. Hem de tenir en compte la pròpia idiosincràsia de cada fill: introvertit, sociable, participatiu, solitari, aglutinador, reflexiu, actiu, comunicador, sensible,... Cadascun farà el seu camí a un ritme distint, el que sigui bo per a ell, i això cal tenir-ho clar en el seu procés de creixement. Hem d’ajudar-los a
Margarida Bové, Josep Masip i Jesús Bosom
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada