NEURONES MIRALL...

SI DÓNES UNA MIQUETA D'AMOR...

ELS PETITS DETALLS DIUEN MOLT DE NOSALTRES...

EL LLOP NO TAN FEROTGE

El bosc era casa meva. Jo hi vivia i m'agradava molt. Sempre mirava de mantenir-lo net i ordenat, quan...

Un dia molt assolellat, mentre estava recollint la brossa que havien deixat uns excursionistes, vaig sentir passes. Em vaig amagar darrere un arbre i vaig veure venir una nena vestida de manera molt divertida, tota de vermell i amb el cap cobert, com si no volgués que la veiessin. Naturalment, vaig decidir investigar. Li vaig preguntar qui era, d'on venia, et. Ella em va dir, cantant i ballant, que anava a casa de la seva àvia amb un cistell on hi duia el dinar.

Em va semblar honesta, però era el MEU bosc, i era molt sospitós que hagués entrat vestida d'aquella manera tan estranya. Així que vaig decidir donar-li una lliçó per tal que entengués la importància d'endinsar-se al bosc amb aquella roba tan estranya i sense haver-ho avisat.

Vaig deixar que seguís el seu camí i jo vaig còrrer a casa de l'àvia per una drecera secreta. Quan vaig arribar, vaig trobar-me una vella simpàtica i li vaig explicar el problema. Ella va estar d'acord amb mi en que la seva neta necessitava rebre aquella lliçó. L'àvia va estar d'acord a amagar-se fins que jo la cridés. I es va amagar sota el llit. 

Quan va arribar la nena, la vaig convidar a entrar al dormitori on jeia al llit, vestit amb la roba de l'àvia. La nena em va mirar fixament i em va dir alguna cosa sobre les meves orelles grans. Ja alguna altre vegada m'havien insultat, així que vaig mirar de ser amable i vaig contestar que les meves orelles eren tan grans per poder sentir-la millor.

Aquella nena m'agradava, i mirava de ser atent amb ella, però llavors va fer una altre observació insultant sobre els meus ulls, que els tinc sortits. Vostès comprendran que vaig començar a sentir-me molest; la nena tenia una aparença agradable, però era molt antipàtica. Malgrat tot, vaig seguir la mateixa política de parar l'altre galta i li vaig dir que aquells ulls m'ajudaven a veure-la millor.

El darrer insult ja em va fer entrar en còlera. Sempre he tingut molts complexos i problemes amb les meves dents, que són molt i molt grans i aquella nena va fer un comentari molt desagradable. Sé que m'hauria d'haver controlat, però vaig saltar del llit, i li vaig ensenyar les dents i li vaig explicar que eren per menjar-me -la millor!

Ara siguem seriosos: cap llop no es menjaria una nena. Tothom ho sap. Però aquella nena boja va començar a córrer al voltant de l'habitació cridant, i jo també corria darrere d'ella mirant que es calmés. Com que la roba de l'àvia no em deixava moure amb llibertat, me la vaig treure. I va ser pitjor. De sobte, la porta es va obrir i va aparèixer un llenyataire amb una destral enorme. En veure'l vaig entendre que corria perill, així que vaig saltar per la finestra i vaig fugir.

M'agradaria dir-vos que aquest és el final de l'aventura, però desgraciadament no és així. L'àvia no va explicar mai la seva part de la història. No va passar massa temps sense que corregués la veu que jo era un llop dolent, i tothom va començar a evitar-me.

No sé què li devia passar a aquella nena tan antipàtica i vestida d'una manera tan estranya, però jo mai més no vaig poder ser feliç. 


                                       ... empatia, els rumors, la figura de l'enemic,etc. 

JOVES I EMPATIA...

Tenim tendència a pensar que, els joves, pel fet de ser joves, no són empàtics. 

"Són la generació Ni-Ni...", "Estan tot el dia amb el telèfon..."  "Només pensen en ells mateixos"...

Segur?

EMPATIA

És l'esforç que realitzem per reconèixer i comprendre els sentiments i actituds de les persones, així com les circumstàncies que els afecten en un moment determinat.

Som empàtics (i també simpàtics!) quan calcem les sabates dels altres i caminem junts el temps que convingui.

PRUDÈNCIA A INTERNET...

L'AVENTURER

Albert Bosch, de 45 anys, va aconseguir el passat 4 de gener una fita històrica: ser el primer català en arribar als 90ºS del planeta i el primer espanyol que ho fa amb total autonomia, és a dir, sense la necessitat de rebre cap avituallament llençat des de l'aire i avançant únicament amb la seva pròpia força. Les dades demostren l'esforç que suposa aconseguir una fita d'aquestes caracterísiques: 67 dies d'expedició, 52 jornades de travessia, 48 de les quals en solitari - ja que el seu company d'aventura va haver d'abandonar- i 1.1150 quilòmetres de camí arrossegant un trineu de 130 quilos a temperatures extremes de -5ºC a -42ºC en etapes de de hores diàries. (...)

La gent et considera un home aventurer. Però ets prudent?

La persona aventurera pot ser atrevida, agoserada, però també ha de ser previnguda i ha de saber gestionar el risc. Si l'aventurer és esbojarrat i fa temeritats pot prendre mal, perquè l'entorn al qual s'enfronta sempre és incert i ple de riscos. Personalment, en la meva planificació i gesitó del risc sí que dono molta importància a la prudència. Intento convertir la màxima possibilitat d'incerteses en certeses.

Creu que les persones que s'enfronten a esports d'aventura a la vida quotidiana són, inclús, més prudents que els altres ciutadans? Molts corredors de curses de motociclisme així ho afirmen.

La prudència, el risc, la temeritat... depèn de la tolerància de cada individu, d'on posis el llistó. Per a una persona normal l'escalada pot ser una imprudència, mentre que per a un escalador professionarl és una activitat de prudència alta. Tots tenim diferents percepcions relatives al grau de prudència o imprudència respecte una mateixa acció. Una cosa hem de tenir clara, quan assumim riscos en coses en què no hi entenem, ja passem al grau de temeritats.

Segons vostè, estem parlant d'una qüestió d'equilibri, als extrems hi hauria la temeritat i la inactivitat. Com es troba, però, aquest punt entremig idoni? Com saps que cal fer un pas endavant, restar immòbil o fer un pas enrere?

La clau està en gestionar els límits. Hi ha diferents elements. Uns vénen de l'experiència, la racionalitat, l'autoconeixement... També hi ha, però, una part més intuïtiva. I, finalment, hi ha una part emocional. Aquesta és la que s'ha de vigilar més, perquè és la més traïdora i en un determinat moment ens pot ennuvolar el pensament en un moment de presa de decisions vitals.

(Fragment d'una entrevista a la revista Valors per Maria Coll. Agost 2012)

IMPRUDÈNCIA PER EXCÉS...

Per engany o malícia:

Quan planegem i utilitzem uns mitjans eficaços, però èticament incorrectes, que violen els drets dels altres.

Per previsió desproporcionada  

Quan volem excloure tota possibilitat d'error o de fracàs. Això és molt propi dels indecisos, que volen deixar-ho tot tan lligat i ben lligat que, al final, no fan res. 

Per covardia o manca d'audàcia:
Quan no posem en pràctica aquells mitjans que sabem que són necessaris i oportuns, perquè preveiem que ens causaran inconvenients.

Ser prudents exigeix, a vegades, ser valent, compromès i fins i tot arriscat. 

IMPRUDÈNCIA PER DEFECTE...

Per precipitació:

Quan no ens aturem a pensar per poder veure si els mitjans són adequats, correctes i justos.

Per temeritat:

Quan menyspreem l'ús dels mitjans que ens protegeixen de perills innecessaris.

Per incosideració:

Quan no tenim prou en compte les circumstàncies i actuem com si estiguessim encegats per principis absoluts.

Per negligència:

Quan no parem atenció als detalls durant l'execució d'una acció; això fa que el resultat no estigui a l'alçada de les millors intencions.

PRUDÈNCIA

Capacitat d'anticipar les conseqüències que es deriven de les nostres decisions.

La prudència és una barreja d'intel·ligència, experiència i sentit comú.

Ser prudent significa anar amb peus de plom sobre el que diem o el que fem per no fer un pas en fals ni ofendre a ningú.

Som prudents?

DRET A TREBALLAR?