dimarts, 30 d’abril del 2013

EL PRIMER 1R DE MAIG

El primer "Primer de Maig" reivindicatiu es va fer el 1890, en record dels fets de l'any anterior a la ciutat de Chcago. Per entendre aquests fets cal que ens remuntem al 1884. Aquest any es va acordar la jornada laboral de vuit hores a partir de l'1 de maig de 1886. Arribat aquest dia hi hagué manifestacions reivindicatives, que obligaren molts empresaris a acceptar la reducció d'hores de feina exigida pels treballadors. Però a Chicago hi hagué molts avalots els dies posteriors, perquè l'empresa Mc. Cormik no va acceptar les demandes obreres. Enmig del caos, va esclatar una bomba contra els repressors. Es va acusar a vuit obrers, quatre dels quals van ser sentenciats a mort, amb la indignació dels treballadors de tot el món. Els "màrtirs de Chicago" foren condemnats sense proves i molts anys més tard es va poder demostrar la falsedat de les acusacions. 


Les reivindicacions del moviment obrer que sorgia amb força la segona meitat del segle XIX es poden resumir en els anomenats "tres vuits": vuit hores de descans, vuit hores de feina i vuit hores d'educació.
No oblidéssim pas que, aquells anys, la Revolució Industrial batia el ple i que els obrers de les fàbriques havien de treballar jornades llarguíssimes per sobreviure en condicions infrahumanes. Treballaven més de dotze hores diàries, o setze i tot en alguns casos; hi havia un sol dia de festa setmanal, i sense vacances de cap mena; els sous eren tan miserables que fins i tot els infants havien de treballar: des dels vuit anys feien jornades esgotadores; els obrers vivien atemorits per por d'ésser despatxats en qualsevol moment, ja que no eren protegits per cap assegurança, si es quedessin sense feina. 
Tot plegat va empènyer als treballadors a lluitar per uns drets molt justos.  


dimecres, 24 d’abril del 2013

LLEGIR ... PER IMAGINAR


(Mercè Viana)

Dragons amb ales d’alosa,
         policies de paper,
         detectius amb veu melosa
          i cançons de mariner...
        
Versos de petit amor,                  
 l’emoció de l’abordatge,
          la història dels tres errors
          i contes d’espionatge...

     Quins de tots començaré?
     Quina màgia em trobaré?


SETMANA LITERÀRIA

Els bons dies de Secundària han variat una "miqueta" aquesta setmana. Aprofitant que dimarts va ser Sant Jordi, els matins han servit com a moment de reflexió literària. Mitjançant la lectura de fragments d'autors de la nostra terra, els alumnes han pogut tenir uns moments per a pensar, per imaginar,... per a ser lliures.

Dimarts 23, dia de Sant Jordi

Les roses recordades (Salvador Espriu)

Recordes com ens duien aquelles mans
les roses de Sant Jordi,
la vella claror d'abril ?
Plovia a poc a poc.
Nosaltres, amb gran tedi,
darrera la finestra, miràvem,
potser malalts, la vida del carrer.
Aleshores ella venia,
sempre olorosa, benigna, amb les flors,
i tancava fora, lluny, la sofrença del pobre drac,
i deia molt suament els nostres
petits noms, i ens somreia.



dijous, 18 d’abril del 2013

CONFIANÇA EN ELS ALTRES...

El Bon Dia d'avui ha sigut... Especial!





Els alumnes de Secundària han realitzat una activitat de confiança en els altres. 
Es tractava de guiar a un company amb els ulls tapats des de la classe fins al pati. No podien parlar per guiar a la parella, sinó que calia tocar les espatlles.
La confiança és un valor que cal treballar dia a dia, i quina millor manera de demostrar-ho que deixar-se portar per un company. 


CONFIANÇA EN UN MATEIX?... ES CONSTRUEIX A POC A POC

1. Aprèn a relativitzar els problemes. 

Moltes vegades pensem en el "pitjor" que podria passar i això ens frena a prendre decisions. Intenta pensar en positiu i pensa que sortirà bé! 

2. Pots fer servir les matemàtiques per motivar-se i guanyar confiança

No sempre que s'intenta fer una cosa l'aconseguiràs, però si no ho intentes, segur que no ho aconsegueixes. 
Si ho proves ZERO vegades, tindràs ZERO èxit segur.
Si ho proves uns quants cops, tens moltes més probabilitats que tinguis èxit. A més, mai ningú ha dit que les coses hagin de sortir a la primera.

3. Si habitualment tens pensaments negatius i desmotivadors 

Hi ha una tècnica una mica "friki" però que funciona. Quan sentis aquella veu que et diu "no anirà bé", "et dirà que no", "faré el ridícul"...  Imagina't que tens un comandament de tv i que baixes el volum fins a 0.
Una altre tècnica- també "friki" però que mola- és canviar aquesta veu interior per una veu que et faci riure, per expemle d'un barrufet. D'aquesta manera veuràs que aquests pensaments negatius no et porten enlloc. 

4. Has de fer alguna cosa per primera vegada i estàs espantat?

Hi ha un truc que diuen que diuen que va molt bé: 
Imagina't que ja ho as fet en el passat, tanca els ulls i intenta visualitzar-te a tu mateix aconseguint amb èxit el que vas a fer per primer cop. 



"Si sents una veu que et diu: ""no pots pintar", pinta! i la veu callarà"

                                                                                                            Vincent van Gogh




dimecres, 10 d’abril del 2013

CONFIANÇA



Moltes vegades, els nens, ens poden ensenyar molt....

CONFIANÇA

"Confiança en un mateix és el primer secret de l'èxit."

                                                   Ralph W. Emerson (filòsof nord-americà)




Això requereix:

Sentir-se segur: distingir entre el que és bo i el que és dolent per a nosaltres, saber com hem d'actuar i comportar-nos, trobar el sentit positiu d'allò que ens passa...

Sentir-se capaç: tenir objectius adequats, tenir estratègies per aconseguir-los, no desanimar-nos davant els fracassos.

Sentir-se important: creure que podem aconseguir els nostres projectes, saber prendre decisions i resoldre problemes, reconèixer quan estem angoixats i saber superar-ho...

Sentir-se únic: ser capaços d'expressar-nos tal com som, gaudir del fet que tothom sigui diferent, tenir aficions i habilitats especials o singulars...

Sentir-se acompanyat: sentir-se estimat, relacionar-nos amb els altres companys, reconèixer que hi ha algú que ens dedica temps, captar el fet de pertànyer a un grup...





dimecres, 3 d’abril del 2013

TEMPS DE PASQUA: TEMPS PER CONÈIXER-NOS I PROPOSAR-NOS MILLORES


A vegades, cal que ens aturem per pensar, per reflexionar,...


Deixeu totes les preocupacions en "el calaix de les preocupacions"....

Mentre escolteu aquesta cançó penseu en allò que podem canviar, allò que podem millorar... 

TEMPS DE PASQUA: TEMPS PER RENÉIXER...


No estava sol. Darrere la porta, dret en una perxa daurada, hi havia un ocell decrèpit que semblava un gall dindi mig desplomat. El Harry se’l va mirar  fixament, l’ocell el va mirar amb tristesa i va tornar a fer aquell soroll esmorteït. El Harry va pensar que semblava molt malalt.  Tenia els ulls apagats i mentre el Harry el mirava li van caure dues plomes més de la cua.
Al Harry se li acabava d’acudir que només li faltava que l’ocell de Dumbledore es morís quan estava tot sol amb ell al despatx. Però aleshores l’ocell es va convertir en foc.
Al Harry se li va escapar un crit de l’ensurt i va recular fins a tocar l’escriptori . Va mirar  al seu voltant  ansiosament per veure si hi havia un got d’aigua en algun llo, però no en va veure cap. Mentrestant, l’ocell ja s’havia convertit en una bola de foc. Va xisclar una sola vegada i tot d’una no en va quedar res més que una pila de cendra fumejant a terra.
Llavors es va obrir  la porta del despatx. Era el Dumbledore, que venia pesarós.
--Professor- va dir el Harry sobresaltat..el seu ocell…no he pogut fer-hi res…S’ha convertit en foc ...
Amb gran sorpresa, el Harry va veure que el Dumbledore somreia .
  --Ja era hora—va dir. Feia dies que feia una pinta espantosa, li he estat dient que s’espavilés.
Va riure per sota del nas en veure la cara de desconcert del Harry.
  --Harry, el Fawkes és un fènix. Els fènixs es calen foc ells mateixos quan els arriba l’hora de morir i reneixen de les cendres. Mira...
El Harry va mirar a terra just a temps de veure una cria d’ocell petita i arrugada que treia el cap de les cendres. Era tan lletja com l’ocell que hi havia hagut abans.
  --És una llàstima que l’hagis hagut de veure el dia de la crema—va dir Dumbledore, i es va asseure darrere l’escriptori-. En realitat és molt bell la major part del temps, té un plomatge vermell i daurat. Els fènixs són unes criatures fascinants. Poden portar pesos enormes, les seves llàgrimes tenen poders curatius i són uns animals de companyia extremament fidels.