REFLEXIONEM CONTRA LES ARMES

El descontrol de les armes afavoreix que cada any milers de persones siguin assassinades, ferides, violades i forçades a fugir de casa seva.

Per aquest motiu cal regularel comerç mundial de les armes. 

L'any 2003 diverses organitzacions de la societat civil internacional van crear la coalició Armes sota Control.

A Catalunya i a l’Estat espanyol FundiPau, Amnistia Internacional i Intermón Oxfam demanen que els governs s’impliquin en la creació d’un Tractat sobre Comerç d’Armes robust i eficaç.

 

Del 18 al 28 de març de 2013 se celebrarà a les Nacions Unides, a Nova York, una nova Conferència diplomàtica per un tractat sobre Comerç d'Armes. 

DENIP

DIA ESCOLAR DE LA NO VIOLÈNCIA I LA PAU

DEU REGALS QUE POTS FER ALS ALUMNES, ALS COMPANYS O A LA FAMÍLIA.

1- EL REGAL D’ESCOLTAR. Escoltar sense interrompre, sense preparar la resposta. Sols escoltar. És el que més necessiten els petits, els joves i la gent gran (no costa diners, però suposa un gran cor).

2- EL REGAL DE SENYALS D’AFECTE. Sigues generós en carícies, en petons, en amable encaixada de mans. Potser a tu “no et va”, però pot ser que als altres sí que “els hi vagi” i això és el que importa. El regal és per a ells.

3- EL REGAL DEL JOC. A tots ens agrada jugar. Juga al joc que vulguis. Encara que perdis, sortiràs guanyant, perquè hauràs compartit un plaer.

4- EL REGAL DE RIURE. A casa, - deia un- mengem poc, però riem molt i el riure engreixa. Però no tingueu por de perdre la línia. És un engreixar de satisfacció. Serà un acudit, una endevinalla, una ocurrència, una broma. És una bona medicina per l’estrès.

5- EL REGAL D’UN FAVOR. Hi ha tantes ocasions! El regal és més valuós si t’anticipes a fer-ho abans que t’ho demanin.

6- EL REGAL D’UN COMPLIMENT. “Aquest vestit es cau bé”. “M’agrada el que has dit”. “Se’t dona bé la cuina”. “Amb nens així dóna gust”... Qui no té ocasió de dir – i amb tota veritat- coses així?

7- EL REGAL DE DEIXAR A SOLES. Hi ha moments en que desitgem estar sols. Sigues sensible a les necessitats dels altres. Sigues delicat. No interrompis. Espera.

8- EL REGAL DEL DESCANS. S’assembla a l’anterior. Tothom necessita descans. Evitar sorolls, baixar el volum, no donar treball sense necessitat. Potser ningú se n’adoni. Però tots ho agrairan.

9- EL REGAL DE DEMANAR UN FAVOR. Sembla estrany però és així. Quan sabem demanar un favor, fem que l’altre se senti útil i valorat. Li demostrem confiança. Fes-ho amb delicadesa. I sigues agraït sense exagerar. Amb naturalitat.

10- EL REGAL DE L’ORACIÓ. Està dit en últim lloc. Però és el regal més important; el més fàcil i el més eficaç. Resa per tots i no t’avergonyeixis  de dir-los que reses per ells. És com si els diguessis.

LLIBERTAT

Un ésser que no sigui lliure pot ser manipulat, utilitzat, emprat o domesticat.   

Per aquest motiu, el primer pas per formar-nos com a éssers lliures és:

·        

• aprendre a pensar i a tenir els ulls i la ment oberts,
• a tenir sentit crític,
• a no ser esclaus del pensament dels altres, 
• aprendre a dubtar, 
• a acceptar l'error,
• a no estranyar-se d'haver-se equivocat,
• a acceptar les conseqüències de les pròpies decisions,
• a saber corregir-les quan calgui,
• a penedir-se,
• a demanar perdó,
• a respectar la llibertat dels altres,
• a no ser lliure a força de sotmetre els altres, 
• a treballar perquè tothom sigui lliure. 

 

LA LLIBERTAT

La llibertat és un valor tan fonamental, que la Declaració Universal dels Drets Humans, aprovada i proclamada per l'Assemblea General de les Nacions Unides el 1948 a París, la repeteix trenta vegades.

Per la llibertat s'ha lluitat, s'ha mort, s'ha matat, s'ha sofert, s'ha somiat, s'ha escrit; hi ha hagut guerres, revolucions, amotinaments, plors, rialles, herois, màrtirs; han sorgit teories filosòfiques, tendències polítiques, moviments socials, dictadures i anarquies.

Ens trobem doncs, davant el valor més compromès i més fràgil ; el més desitjat i temut ; el que es presta millor als xantatges i abusos ; el que ens pot portar les satisfaccions més grans i els pitjors disgustos. 

Ara bé:

Tan sols és lliure l'ésser que pensa.

L'ésser humà pertany al gènere animal, fet que implica que estem sotmesos a unes condicions anatòmiques físiques, temporals, d'espai...sobre les quals la nostra voluntat pot intervenir molt poc o senzillament gens. El fred, la gana, la son, la digestió, el dolor, el plaer, el creixement, la malaltia, la mort... ens dominen.

No obstant, Aristòtil ja va definir la persona humana com a animal racional. És a dir, amb la capacitat de pensar, imaginar,  valorar, decidir, preveure...

Aquesta capacitat de escollir,  de decidir és el que ens fa lliures.